Fundació IDIS ha presentat recentment l'informe 'Sanitat privada, aportant valor 2023'. «Afrontar i atendre amb mesures concretes els problemes que tenen els pacients i els professionals sanitaris, i normalitzar el suport d'un entorn de titularitat privada per disposar d'un sistema públic fort, robust, capaç i suficient són dos aspectes clau per sostenir el sistema sanitari i donar resposta a la demanda assistencial»: així ho ha assegurat Juan Abarca, president de Fundació IDIS. Així mateix, ha incidit en la «necessitat de donar estabilitat als concerts amb la sanitat privada i de facilitar la interoperabilitat entre les diferents institucions sanitàries, amb independència de la seva titularitat, per promoure la continuïtat assistencial evitant duplicitats, ineficiències per al sistema i molèsties innecessàries per als pacients».
Allibera recursos de la sanitat pública
El 2022 es van registrar un total de 10,3 milions d'assegurats, sense comptar amb les mutualitats de funcionaris. La població amb assegurança privada contribueix en gran mesura a descarregar el sistema sanitari públic, ja que en comptar amb doble assegurament (públic i privat) aquests no consumeixen, o ho fan només en part, recursos
del sistema públic. Aquesta contribució de l' assegurament privat al Sistema Nacional de Salut depèn de l' ús que l' assegurat realitzi del sistema públic:
- L' assegurat privat que realitza un ús mixt, és a dir que acudeix tant al sistema públic com al privat genera almenys un estalvi equivalent a la seva pòlissa de salut.
- L'assegurat que únicament utilitza el sistema privat genera un estalvi potencial de 1.674 euros (despesa sanitària pública per capita). Aquesta estimació s' ha realitzat a partir dels pressupostos de salut, excloent-hi la despesa farmacèutica i la despesa destinada a mutualitats de funcionaris.
- L'habitual és que els assegurats facin un ús mixt, per la qual cosa l'estalvi al Sistema Nacional de Salut per capita se situa en una forquilla que va dels 599 euros als 1.674 euros per assegurat.
Així mateix, el sector privat assumeix una part rellevant de l' activitat assistencial, la qual cosa allibera recursos del sistema públic i redueix la pressió assistencial. En concret, el 2020, els hospitals privats van registrar prop d'1,4 milions d'intervencions quirúrgiques (33% del total), van atendre 5,6 milions d'urgències (24,5% del total), van registrar aproximadament 1,1 milions d'ingressos (22,6% del total) i 1 milió d'altes hospitalàries (21,9%).
A l'hora d'analitzar la contribució del sistema privat, és important parar atenció a l'activitat realitzada a través de concerts substitutoris o la realitzada en centres integrats en xarxes hospitalàries d'utilització pública (RHUP). Si tenim en compte aquesta activitat en centres privats, podem dir que els centres privats realitzen entre el 28% i el 42% de l'activitat hospitalària del SNS.
Rehabilitació és l'àrea assistencial amb major percentatge d'activitat en l'àmbit privat (36,5%).
Pel que fa a intervencions quirúrgiques, la sanitat privada representa entre el 30% i el 34% de l'activitat. L'activitat quirúrgica privada arriba a assolir el 39% del total en neurocirurgia. De mitjana, per a les activitats quirúrgiques més complexes, el sector privat representa aproximadament el 32% de les cirurgia.
A més, el Sistema Nacional de Salut compta amb un total de 777 hospitals, dels quals 432 (56%) són hospitals privats (benèfics i no benèfics).
Catalunya, Canàries i Navarra són les comunitats amb més percentatge d'hospitals privats sobre el total de la seva comunitat; mentre que les tres comunitats que compten amb un major percentatge de llits són Catalunya, Navarra i Balears.
Assegurats i primes en augment
L'informe també mostra que «en el sector privat, tant el nombre d'assegurats com el volum de primes va en augment al llarg del període 2017 – 2022.
La taxa de creixement anual composta (CAGR) en el nombre d'assegurats és del 3,95% al llarg del període. Mentre que l'evolució del nombre d'assegurats totals és positiva, el nombre d'assegurats per a mutualisme administratiu va en descens (estudis recents mostren un canvi cap a la sanitat pública en aquells segments de més edat o amb prevalença de certes malalties com el càncer).
L' evolució del volum de primes en el període mostra un creixement anual compost del 5,18%. Al contrari que en el nombre d'assegurats, el volum de primes en mutualisme administratiu mostra un augment en l'últim any, reflex de l'entrada en vigor del nou conveni 2022-2024.
Penetració de l' assegurança privada
La penetració de l' assegurança privada és producte del càlcul del nombre d' assegurats per la població de cada comunitat autònoma. Comunitats autònomes com la Comunitat de Madrid, Catalunya i les Illes Balears, tenen percentatges alts respecte a la mitjana de penetració de l'assegurança privada, totes elles superiors al 30%. Per contra, la despesa pública per càpita destaca en comunitats autònomes com Múrcia, Catalunya i País Basc, amb una despesa estimada per càpita superior als 2.150 euros.
En aquest sentit, s' observa que aquelles comunitats amb una penetració més baixa de l' assegurança privada compten amb una despesa sanitària pública més elevada, la qual cosa fa pensar que en les comunitats amb més penetració de l' assegurança privada es poden generar certs estalvis al sistema.
Concentració
En el sector sanitari privat, les 5 principals companyies d'assegurances representen el 71,7% del mercat el 2022; i si es consideren les 9 companyies amb més quota de mercat, aquest percentatge ascendeix fins al 80,3%.
SegurCaixa Adeslas ocupa el primer lloc en el rànquing d'asseguradores, amb un volum de primes de 3.054 milions d'euros i una quota de mercat del 28,9%. El segueixen Sanitas i Asisa que ocupen el segon i tercer lloc respectivament, amb una quota de mercat del 15,4% i 13,3%
Font: AssegurancesNews