L'origen dels danys!
Avui, fruit de l'enduriment del mercat que ja arrosseguem des de l'any 2018, ens trobem més que mai amb escassa o nul·la capacitat d'influenciar comercialment en les Asseguradores per millorar la seva política de subscripció cap als nostres clients, més enllà de petites concessions que en absolut són suficients per resoldre els nostres problemes de col·locació.
La situació actual es caracteritza per una persistència ja llarga de mercat dur (enguany és el quart any de creixement sostingut i ininterromput de les primes), i perquè les circumstàncies socioeconòmiques, polítiques, sanitàries i ambientals al Món estan fent canviar el mercat assegurador en un viatge de "No retorn".
La pregunta és; estem les altres figures intervinents en el procés assegurador preparades per a aquest canvi?, hem instruït els nostres clients per preparar-se a una situació totalment diferent a mitjà i llarg termini?, i el que és més important, què estem fent per adaptar-nos a aquesta situació endemoniada?
La resposta clarament és NO estem preparats! Ens ha agafat a contrapeu i a més no ens hem preparat per donar una resposta a temps als nostres clients. És curiós com tradicionalment dins del sector de la intermediació en assegurances hem culpat sempre les asseguradores quan aquestes no responien a les necessitats dels nostres clients, clients que, d'altra banda, ens han vingut exigint als mediadors any rere any millors preus i cobertures independentment de l'estat dels riscos de la seva empresa i l'escassa inversió en la gestió dels mateixos per part d'aquests.
Però és cert també, que avui la problemàtica per subscriure i assegurar riscos no se cenyeix únicament als sectors demonitzats, com ara el sector de l'alimentació o gestió de residus, (estiguin bé o mal protegits, hagin tingut bona o mala sinistralitat), el problema actual s'agreuja en la mesura que ja les asseguradores estenen la seva falta d'apetit i manifestació de rebuig a riscos d'altres sectors industrials que tot i ser d'alta exposició han tingut una trajectòria sinistral i de gestió de riscos tradicionalment bons com són; el Químic, farmacèutic, transformació del plàstic, manipulació de paper en general, etc.
Per la qual cosa; la nostra reflexió ha de ser molt més profunda respecte a aquest comportament de les asseguradores, ja no es tracta que hagin deixat sense cobertures moltes empreses de sectors condemnats com "la gestió de residus" o l'alimentació en general (amb o sense tancaments sandvitx), sinó que ara el generalitzen a aquells riscos d'alta exposició que els molesta tenir en la seva cartera industrial d'assegurats.
Veiem perquè es produeix aquesta situació
Si atenem el que aprenem a l'escola del que es considerava "mercat perfecte", és a dir; Lliure concurrència; Llibertat d'entrada i sortida al mercat; Homogeneïtat del producte i informació i racionalitat dels agents que hi intervenen; podrem concloure que aquests quatre paràmetres ara dins del sector assegurador d'una o altra forma no es donen, s'ha trencat, per tant, aquest equilibri del "mercat perfecte".
El trencament d' aquesta perfecció de mercat en el sector assegurador es produeix perquè les asseguradores han hagut de suportar canvis substancials en els entorns econòmics, legislatius i ambientals que no esperaven i que en conseqüència han hagut d' actuar per evitar la seva desaparició i tot i així algunes d' elles no han pogut evitar la seva desaparició, bé per absorció, bé per fusió amb altres homònimes.
Dos anys difícils pel Covid-19
En els propers anys, la indústria d'assegurances estarà profundament emmotllada per algunes tendències Mundials que estan en procés de gestació i acceleració, i que ja evidenciem a partir del 2020,
La crisi econòmica mundial provocada pel COVID-19 ha afectat també els mercats financers mundials, amb una permanent història d'escenaris que s'han vingut representant en forma de muntanya russa a tot el Món.
L'impacte negatiu en la indústria asseguradora va ser notable ja el 2020, el creixement de les primes es va desaccelerar a un escàs creixement del + 1,2 % (en comparació amb més del 4% de creixements precedents any rere any entre 2010 i 2020), i els beneficis de les asseguradores van caure a nivell mundial al voltant d'un 15 % ja des de l'any 2019 (segons informe 2022 de McKinsey).
A la zona asiàtica la caiguda va ser d'un 36%, tot i això hi ha hagut una certa recuperació l'any passat 2021 en aquelles zones on les vacunes generalitzades van permetre reprendre l'activitat econòmica, almenys fins a un cert nivell acceptable.
Però malgrat aquesta tímida recuperació en el sector el 2021, després d'un impacte sever el 2020 amb problemes de logística i augments desorbitats de pecios de les matèries primeres i costos dels sinistres, ara l'any 2022 la indústria d'assegurances s'està enfrontant també amb certa dificultat per créixer orgànicament en nous negocis o noves inversions, i només estan aconseguint creixements amb increment de primes sobre els actius i pòlisses ja existents a les seves carteres, és a dir; l' augment de primes sobre cartera els sustenta.
Els tipus d'interès han estat baixos els últims anys si no negatius, provocant escàs o nul·la aportació dels rendiments financers al resultat de les asseguradores, els "ràtios combinats" de les companyies propers al 100% és el que ha minimitzat els marges de benefici.
Respecte a la situació comercial, el mercat s'ha vist també pressionat per la irrupció massiva d'"insurtechs" amb agressives formes digitals d'aproximar-se als clients i en dura competència amb els mercats d'assegurances tradicionals,
Les mateixes companyies s'han vist obligades a entrar en aquestes insurtechs /comparadors on l'únic element que justifica la seva existència és el factor preu, això pressiona les carteres de particulars a la baixa (les carteres de les grans asseguradores es componen principalment d'assegurances particulars i petits negocis en més d'un 65%)
Un mercat gairebé oligopolista?
Ara estem només interessats on ens colla la sabata, que és el sector assegurador d'empreses i més concretament en els riscos que ara costa assegurar, val la pena indicar que ara a Europa no hi ha més de 10 grups asseguradors capaços de subscriure riscos industrials de mida mitjana i gran.
D'aquests 10 grups, només disposem a Espanya d'uns 8 grups capaços de cotitzar riscos industrials amb cara i ulls, però gairebé tots ells tenen nivells de subscripció exageradament restrictius, amb capacitats de decisió delegades a les seves centrals fora d'Espanya, els contractes de reassegurança i les polítiques de subscripció venen de fora de les nostres fronteres, tenen poc marge de maniobra interna basant-se en la realitat del mercat Espanyol.
Altres mercats americans com CHUBB i AIG gairebé no subscriuen a Espanya riscos de danys materials, altres mercats com XL o RSA només subscriuen grans riscos amb restriccions severes en determinats sectors, però no petits i mitjans riscos, que és la gran problemàtica que tenim ara sobre la taula a Espanya i que suposen el 95% de les empreses del nostre País.
L'informe recent del baròmetre de fusions i adquisicions d'Asseguradores explicat en la conferència europea inaugural de FTI Consulting, van destacar les tendències clau en el mercat de M&A d'Asseguradores fins a l'any 2021.
Estem davant d' un escenari de constant consolidació a Europa a mesura que les petites asseguradores lluiten per complir amb els requisits de capital exigits per Solvència II i la resta de les normatives cada vegada més exigents, han de suportar en conseqüència una major regulació operativa i majors costos de presentació d' informes i compliment de normes davant les autoritats competents de cada país i la unió europea. (veure aquest apartat específic sobre Solvència II que explico més endavant).
Espanya no ha estat aliena a aquests moviments, només hem de recordar la perduda de jugadors en els últims anys amb les fusions de Catalana/Plus Ultra prèvia fusió o compra de Groupama per Catalana o la desaparició de Tòquio Marine del mercat espanyol o l'eliminació del ram de danys a Liberty Specialties o la compra de Catlin per part de XL i alhora la compra d'aquestes per AXA Seguros, sense esmentar la desaparició de National Swisse en ser comprada per Helvetia, o la fusió de CIGNA amb CHUBB, etc.
Todos estos movimientos se han dado en un rango de 5/7 años atrás y desgraciadamente ha incidido más en aquellas aseguradoras que solían suscribir eficientemente riesgos industriales, dejando solo unas pocas aseguradoras en un estado casi de “Oligopolio”.
Si se dan cuenta, las aseguradoras que desaparecieron impactan directamente en Aseguradoras que suscribían seguros de empresas, ninguno de estos movimientos corporativos ha ayudado a la economía en general más allá de la pretendida, había necesidad de tener mayor fortaleza financiera y mejorar los ratios de solvencia, pero no ha ayudado al mercado, hay menos jugadores y, por tanto, menos competencia, de facto estamos inmersos en un mercado asegurador estrecho en España para negocios industriales, donde además estas aseguradoras no tienen capacidad de decidir sobre la política de suscripción en nuestro País porque se marca desde sus centrales fuera de España con intereses que no están alineados con los nuestros (por ejemplo no tienen en cuenta que en España los riesgos de la naturaleza catastróficos los cubre el consorcio y no la propia aseguradora).
Las aseguradoras que no pueden o no quieren fusionarse, están obligadas a reestructurar sus carteras, salir de negocios menos rentables o “secundarios” que no les aportan valor o que les consumen muchos recursos, y acometer desinversiones en personal especializado (por ejemplo en suscripción de empresas cuyos salarios son más altos y requieren de más procesos manuales), huyendo todas ellas hacia la digitalización y optimización de procesos y transacciones con clientes y mediadores siempre en los segmentos más estándar o conocidos, por tanto, dejando de lado la profesionalización de los equipos que suscriben empresas más complejas o sofisticadas….. La exclamación tan escuchada de que «ya no hay suscriptores reales» con capacidad de decidir como antes, es real.
A tot això s'ha sumat les pèrdues derivades dels sinistres ocorreguts per la pandèmia del COVID-19, sobretot en patrimonials, on a més ha impactat sobremanera l'exposició Mundial a catàstrofes naturals.
De resultes d' aquesta situació, l'any 2021 va ser testimoni d'un augment continu a Europa de les fusions i adquisicions, es van produir 379 operacions, la qual cosa representa un augment del 33% respecte al 2020, quan hi va haver 285 transaccions d'aquest tipus.
El 2020 també es van produir a Europa 66 operacions de fusions, amb la gran majoria en el sector de no vida. 
Solvència II, la gran reguladora
Les exigències regulatòries de Solvència II (2016) i el referent a la nova norma NIIF 7 que substitueix l'anterior NIIF4 sobre contractes d'assegurances, on es crea el nou marc basat en un principi únic per a la comptabilització de tots els contractes d'assegurança i reassegurança ha obligat les asseguradores a centrar-se en negocis rendibles per exigència de les regulacions esmentades.
Les exigències de dotació de provisions per als riscos assumits i de gran volatilitat ha restringit la capacitat d'aquestes per poder subscriure grans exposicions, per això hem tornat als quadres de coassegurança d'antany fruit de les escasses capacitats posades sobre la taula de les asseguradores tradicionals avui dia, aquest és un altre dels problemes que tenim, les capacitats disponibles les dediquen a riscos coneguts, solvents i de poca exposició per no haver de provisionar imports elevats exigits per Solvència II,
De fet, moltes de les asseguradores s'han vist obligades a disminuir els seus nivells de solvència financera "ràtings" d'"AAA" a "AA" i "A+ A – a BBB- si volien seguir operant sense tenir l'obligació de provisionar ingents quantitats de reserves que garantirien mantenir els ràtings elevats davant les agències de ràting internacionals, pels seus riscos exposats amb empreses de gran i mitjana grandària.
Solvència II també ha creat una càrrega operativa molt significativa, i en alguns casos innecessària, per a les asseguradores. Aquestes deficiències generen impactes negatius per als consumidors, tant directament a través de majors costos i inversions òptimes com indirectament a causa de la reducció de la disponibilitat i garanties del producte.
Soscaven, segons els experts financers internacionals, la competitivitat internacional de les asseguradores, la seva capacitat natural per adoptar un enfocament a llarg termini dels productes i la inversió i la seva capacitat per evitar un comportament procíclic durant una crisi.
La UE, conscient d'aquesta situació està revisant Solvència II en profunditat, alguns experts indiquen que, no hauria de ser una revisió fonamental del sistema, més aviat indiquen que es necessita un nombre limitat de millores enfocades al marc que, en conjunt, condueixin a una reducció justificada i necessària en els requisits de capital i la volatilitat. Però ara per ara tenim el que tenim i no s'aixequem data definitiva per veure la llum d'aquestes esperades modificacions.
Però el cert és que mentre això no arriba, despréses veuen abocades a fusionar-se per tenir prou fortalesa i complir amb els requisits de solvència, disminuir les seves exposicions a regs d'alta volatilitat i abandonar riscos secundaris o de poc valor afegit deixant-los a la seva sort al mercat.
En l'informe de McKinsey del 20 d'agost de 2021 sobre el mercat assegurador global, s'evidencia (vegeu gràfic), que fruit de tot l'indicat anteriorment, el benefici de les asseguradores en molts països s'ha desplomat, aquest no és un problema causat per uns pocs Asseguradors de baix rendiment o escàs benefici, es tracta d'un problema global de tota la indústria asseguradora.
54% de les asseguradores cotitzades, que representen 52 % del capital de la indústria global mundial, va tenir un ROE per sota del seu cost de capital sobre els últims cinc anys (vegeu gràfic més avall),
Segons McKinsey, al voltant del 50 % (segons la regió i l'enfocament de les línies de negoci) de les companyies d'assegurances que cotitzen en borsa han negociat per sota del seu valor en els últims cinc anys.
Això és clarament un vot de no confiança en la indústria i planteja interrogants sobre el futur a llarg termini de diverses asseguradores independents.
Especialment es percep més aquest problema en negocis multirigatge particulars i petits autònoms, on al voltant del 60 % de les asseguradores han estat subscrivint riscos per sota del seu valor en llibres.
En resum, després de dècades de rendiments estables, l'assegurança és ara encara que sembli molt forta dir-ho i després de tot el que hem vist anteriorment una indústria que destrueix valor i no ho crea.
Conclusions
- El mercat assegurador no és el culpable d'aquesta situació, en tot cas ha hagut de reaccionar davant d'un escenari pervers on l'augment de sinistralitat pel canvi climàtic, les conseqüències de la pandèmia i la regulació i exigències normatives derivades dels reguladors, amenacen de fer-les desaparèixer si no compleixen, màxim quan han hagut de fer front a situacions ja indicades de pandèmia i les catàstrofes naturals, sense deixar de banda l'escàs marge dels negocis particulars per la competència digital de les "insurtech".
- Les asseguradores s'han vist també obligades a prendre mesures restrictives, reduint capacitat i evitant la subscripció de negocis industrials d'alta exposició amb sinistres elevats tant en intensitat com en freqüència a nivell mundial. El mercat assegurador és el que és, i el seu estat ens agradi o no és el que propicia aquestes polítiques d'auto-defensa per recuperar rendiments que ara no són els que els seus accionistes els requereixen.
- Els negocis o empreses amb pèrdues històriques i alta exposició no són ara els seus objectius d'assegurament per recuperar aquestes rendibilitats, ens agradi o no cal assumir-ho i durarà prou temps. Màxime quan el nombre d'operadors que estan especialitzats en negoci industrial petit, mitjà o gran són cada vegada menys fruit de les fusions, adquisicions i abandonament d'aquesta línia de negoci (desaparegudes: Liberty, Tòquio Marine, AIG, Groupama, Plus Ultra, Catlin, XL, etc.)
- Els focus de decisió de les polítiques de subscripció dels grups asseguradors estan fora d'Espanya, poc poden fer les sucursals a Espanya per molt que pressionem, ells estan sotmesos als dictats de la seva central a l'exterior i les seves decisions no depenen del que passa a Espanya sinó el que passa als mercats de major grandària, (UK, Alemanya, USA, França, Japó)
- Nosaltres des de la mediació no podem canviar les polítiques de les asseguradores, la prova és el que ara passa, on les decisions comercials i favoritismes a corredors i mediadors gairebé han desaparegut, ara els aspectes considerats per subscriure riscos es basen purament en la correcta i estricta política de subscripció tècnica.
- El mercat assegurador no canviarà ni tan sols per prendre decisions encaminades a crear col·lectius d'assegurament tipus "Pool", hem de ser realistes, només Mapfre podria prendre una decisió d'aquest tipus, però necessita de la participació de la resta de mercats, no menys de 20 o 30 asseguradores i ara això és tasca gairebé impossible d'aconseguir.
Hi ha l'antecedent del pool espanyol de grans riscos que es va cancel·lar el 2004 quan els seus membres van decidir que podien subscriure pel seu compte riscos grans sense participar en el pool i aportar capacitat per si sols, van ser les multinacionals les que van decidir anar-se'n i abandonar, i en conseqüència les Asseguradores espanyoles d'aleshores no van poder seguir soles (Mapfre, Musini i Plus Ultra entre elles en aquell moment). - El mercat ha canviat, no vam tenir mercats amb cicles tous com els d'abans, això es va acabar, ara les empreses s'han d'adaptar a la situació socioeconòmica, política, ambiental i regulatòria molt més incerta i exigent. La inflació i els tipus alts d'interès provocats directament o indirectament per la guerra d'Ucraïna no és més que un succés dels molts que sens dubte vindran i per als que hem d'estar preparats. El CEO de Swiss Re Christian Mumenthaler acaba de declarar fa poc més d'un mes fruit de l'estudi del seu departament d'anàlisi i recentment publicat al seu butlletí "sigma2", titulat "MANTENIR LA RESILIÈNCIA: EL PAPER DE LES ASSEGURADORES EN UN NOU ORDRE MUNDIAL" manifesta els nous reptes i oportunitats a afrontar pel canvi mundial fruit de la pandèmia i la guerra d'Ucraïna, segons ells això ha intensificat la necessitat de seguretat nacional i han accelerat el procés de relocalització on l'alimentació Mundial apareix ara com a risc important a considerar. Les asseguradores més emprenedores ho entenen com una oportunitat (cas de Swiss Re) però d'altres tot el contrari i apliquen polítiques si cap més preventives i de poc risc.
- La mediació ha de fer un pas endavant, a grans mals grans remeis, n'hi ha prou de queixar-nos sistemàticament perquè les coses no són com sempre, perquè no s'adapten a les necessitats dels nostres clients, o perquè les asseguradores no s'adapten als nostres requeriments, ,, és precisament al revés!, Davant de tot som assessors en riscos i els riscos dels últims anys i els venidors són molt diferents, per la qual cosa la transferència al mercat assegurador d' aquests riscos també ha de ser diferent, en aquest cas més complex i desfavorable en comparació als darrers anys on les primes no arribaven a cobrir els sinistres. Nosaltres som essencials per transmetre als nostres clients la necessitat de millors polítiques de gestió de la seguretat unit a una anàlisi profunda de la capacitat d'auto assegurar-se i retenir riscos per suavitzar el cost de les primes que es mantindran altes i no baixaran als nivells d'antany a mitjà termini, sobretot per als riscos menys protegits.
Què podem fer des de la mediació?
- En primer lloc, assumir la situació, no resistir-nos a la dinàmica del mercat i explicar clarament als nostres clients la necessitat d'adaptar-se i adaptar-nos, explicar el difícil que resulta col·locar determinats riscos i la necessitat d'invertir en gerència de riscos i autoprotecció, avui més que mai, i encara que no ens vulguin assegurar els mercats!, millor buscar alternatives d'autosegur que deixar tota la responsabilitat a un mercat que ara per ara pot no respondre a les necessitats dels nostres clients.
- No podem apel·lar al consorci de compensació d'assegurances tampoc perquè drenaria negoci privat per passar-lo a públic i requeriria un esforç similar d'assessorament en cas de sinistre sense aconseguir cap retribució per això.
- L'acció fonamental que cal abordar requereix d'accions de les associacions i col·legis de mediadors amb unitats d'assessorament, formació en mercats i prediccions econòmiques per sectors, pràctiques i tècniques de gerència de riscos i mètodes d'assessorament efectius per als nostres clients.