Empeoren les desgravacions per als individuals, a costa dels plans d'empresa
El Govern vol reformar de dalt a baix els instruments destalvi per a la jubilació: plans de pensions i el seu equivalent en assegurances, els plans de previsió assegurats (PPA), que tenen la mateixa regulació. L'Executiu pretén modificar el règim de desgravacions fiscals d'aquests productes, de manera que es primin els plans de pensions col·lectius (pactats, fins ara, al si de grans empreses i administracions públiques), alhora que empitjora el règim tributari dels plans de pensions individuals.
Fins ara qualsevol persona podia aportar fins a 8.000 euros a l'any en un pla de pensions i descomptar-se aquest import de la base imposable de l'Impost de la Renda (IRPF). Per als contribuents amb alts ingressos, aquestes aportacions podien alleujar molt la factura fiscal perquè aquesta desgravació anava directament al marginal, que arriba a superar el 45%. Així, lestalvi dimpostos podia superar els 3.600 euros anuals. I als 8.000 euros de benefici fiscal a les aportacions quedava inclosa la que es realitzés al pla de pensions d'empresa.
Segons els pressupostos presentats aquesta setmana, l'incentiu fiscal per estalviar en plans de pensions individuals es redueix de forma dràstica, de 8.000 a 2.000 euros. A canvi, s'eleva el límit conjunt per aportar un pla individual i un d'empresa als 10.000 euros. Així, per esprémer al màxim el benefici fiscal el 2021 caldria aportar 2.000 euros al pla privat i 8.000 euros més al pla d'empresa. Tot i que la baixada del límit d'aportació a un pla individual és molt destacada, la veritat és que la majoria dels qui el tenen mai no arriben a superar els 2.000 euros d'aportació anual.
Així, el punt cec de la tributació actual dels plans de pensions és que són més beneficiosos per a les rendes altes que per a les baixes. Segons l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), el 37% dels beneficiaris de les desgravacions de plans de pensions pertanyen al 10% dels contribuents amb més rendes.
El problema sorgirà per als que volen continuar estalviant per a la jubilació en el pla de pensions i no compten amb un d'empresa. Mentre no disposin d'aquesta opció, aquest canvi fiscal obligarà, doncs, als estalviadors a diversificar els instruments d'inversió de cara a la seva jubilació ia les gestores, a millorar l'atractiu dels plans de pensions, sovint poc rendibles i amb comissions massa elevades en proporció als resultats.
"El problema dels plans de pensions és que la gran part de l'estalvi està en plans molt grans i molt poc rendibles", assegura Paula Satrústegui, sòcia d'assessorament patrimonial d'Abante. Els fons d'inversió són una alternativa clara i tenen una fiscalitat gens menyspreable. Permeten el traspàs d'un vehicle a un altre sense tributar per les plusvàlues latents i en el moment del reemborsament, el gravamen no és el de les rendes del treball, com passa als plans de pensions, sinó el de l'estalvi, que va del 19% al 23%. I al 26% per al guany que excedeixi els 200.000 euros ja el 2021.
El canvi en la fiscalitat dels plans de pensions també influirà en la planificació financera de les herències. Sovint, i especialment per a les rendes més elevades, el pla de pensions és una fórmula amb què deixar en herència un patrimoni financer, ja que el beneficiari del pla a la mort del titular no tributarà per l'impost de successions. Ho farà al tipus marginal quan rescati el pla. A més, si el titular d'un pla de pensions privat continua fent aportacions al pla –amb el benefici fiscal consegüent– una vegada jubilats, aquests diners ja no seran per a ell sinó per als seus hereus.
L'alça del tipus màxim per a les rendes més altes serà també un altre element important a l'hora de decidir el rescat del pla de pensions. Les prestacions tributen al tipus marginal, que el 2021 pujaria al 47% per a les rendes superiors als 300.000 euros. I encara que el rescat del pla sol fer-se quan el partícip ja s'ha jubilat i per tant el seu marginal és menor i s'ha allunyat del màxim, potser és convenient avançar aquest any el cobrament. Especialment si ja es tenen altres rendes com poden ser rendiments del lloguer.
Sí que es manté el benefici fiscal de la reducció del 40% per als rescats en forma de capital per al que correspon al que s'ha aportat fins al 31 de desembre de 2006. si la renda supera els 300.000 euros.